És un període de formació docent en context real que orienta els futurs mestres a pensar i actuar amb base en evidències, connectant teoria i pràctica per analitzar la seva pròpia acció i transformar-la. Aquesta orientació es concreta en processos d’indagació que poden articular-se tant en l’anàlisi d’incidents crítics com en cicles sistemàtics d’indagació, amb suport de la tutoria i la mentoria. En aquest marc, els estudiants relacionen problemes reals amb la literatura, dissenyen intervencions, recullen i analitzen proves d’aprenentatge i reporten els resultats com a part de la seva formació professional. (Contreras et al. 2024)